Pop

Un t'estimo mig escrit

Una història inventada: l'admiració per algú a qui costa acostar-se.

Portada: Un t'estimo mig escrit

Introducció

La meva primera cançó pop. La vaig pensar en una festa: de vegades observo la gent i em pregunto quina deu ser la seva història. D'aquí va sortir aquesta — inventada, no viscuda. L'admiració per algú a qui costa acostar-se però que saps que és qui és.

Procés creatiu

Cada cop que publico alguna cosa provo un estil nou. Aquest cop tocava el pop: guitarra amb palm mute fent un arpegi, percussió electrònica, pads i baixos de synth. Res a veure amb la rumba o el vals d'abans.

El repte de debò van ser les harmonies de l'estribillo. Vam gravar fins a dotze pistes de veu diferents per aconseguir l'efecte de cor. És la part que més feina ha donat i la que més m'agrada.

No parla de res que m'hagi passat. La vaig pensar en una festa, observant la gent i imaginant quina seria la seva història. Va sortir la d'algú que mira una persona des de lluny, a qui li costa acostar-s'hi però que sap que és la indicada.

El títol surt de l'estribillo: «tinc un 't'estimo'… mig escrit». Les paraules que saps dins però que encara no acabes de dir.

Lletra

La plaça crema i jo t’esguardo,
entre els grills que fan de cor,
tu somrius i el món s’apaga,
només tu tens color.

No entenc com en quatre dies
m’has girat sencer el destí,
balles i tot queda quiet,
jo només et vull aquí.

És tan fàcil imaginar-te
a la vora del meu camí,
si això no és amor que vingui algú
i m’expliqui què és, així.
Si sabessis el que em costa
dir-te allò que ja sé dins,
se’m queda curta la paraula,
tinc un “t’estimo”… mig escrit.

Quan et mous, vola el vestit,
blau profund com nit tendre,
la teva pell torna vida,
i els teus ulls la lluna encén.

I jo amb papallones plenes,
imaginant-te al meu demà,
com si el poble fos un conte
i tu el final que vull trobar.

És tan fàcil imaginar-te
a la vora del meu camí,
si això no és amor que vingui algú
i m’expliqui què és, així.
Si sabessis el que em costa
dir-te allò que ja sé dins,
se’m queda curta la paraula,
tinc un “t’estimo”… mig escrit.

Gràcies per ser llum en la nit,
jo crec que és un regal diví,
trobar-te enmig d’aquesta festa
m’ha tornat a obrir camí.