Rumba catalana

Estiu amb tu

La continuació de «Com dues fulles»: l'estiu que sí passen junts.

Pròximament

Introducció

«Estiu amb tu» continua la història de «Com dues fulles». Allà l'estiu s'acabava amb un adéu i un «potser l'estiu vinent». Aquí és aquell estiu vinent: la parella s'ha anat veient durant l'any i, quan torna el juny, es retroben al mateix poble vora el mar. I aquest cop l'estiu el passen junts.

Procés creatiu

És la continuació directa de «Com dues fulles». Volia tancar el final obert d'aquella cançó: si allà tot acabava amb un «potser l'estiu vinent, el vent ens porta al mateix indret», aquí és exactament aquell retrobament.

Per això la producció puja de to. Torna a ser una rumba catalana, però més animada i festiva: percussions més mogudes, trompetes, trombons, piano, un Korg i algun sinte de farciment. Volia que sonés a festa de poble, a estiu que comença.

Hi ha imatges que tornen de «Com dues fulles» a propòsit — el poble petit vora el mar, la sorra, la sal als llavis, ballar com si el món s'aturés. Qui hagi escoltat la primera les reconeixerà.

Lletra

Per fi el juny ens posa el mar a prop dels ulls,
i l’aire porta sal com una veritat.
Les tardes s’allarguen, lentes i clares,
i el fred queda enrere — com un malson gastat.

Tu arribes amb la llum dins de la mirada,
jo arribo amb ganes d’aprendre a respirar.
I el poble petit, vora la badia,
ens fa lloc a la sorra, com si ens esperés.

Ei, brilla el mar quan rius; sota el sol.
Deixa que el blau posi nom als dies.
La lluna balla a les onades, i la llum a la pell.
Que ens trobi junts, al mateix lloc,
i que la sal caigui als llavis.
Perquè aquest estiu, el passo amb tu.

Caminar descalços a la nit fresca,
les estrelles penjen, quietes, allà al cel.
El vent ens porta fred i ens porta excusa,
cada cop som més a prop, i tot queda al seu lloc.

Hi haurà barques dormint, i música llunyana,
un far vigilant-nos com un amic discret.
I nosaltres ballant com si res s’acabés —
com si el món, altre cop, s’aturés.

Ei, brilla el mar quan rius; sota el sol.
Deixa que el blau posi nom als dies.
La lluna balla a les onades, i la llum a la pell.
Que ens trobi junts, al mateix lloc,
i que la sal caigui als llavis.
Perquè aquest estiu, el passo amb tu.