Introducció
Una lletra sorgida en un dels moments més complicats que he viscut. Em trobava perdut, i una persona que estimava deixava de formar part de la meva vida. Necessitava convertir el dolor en alguna cosa bonica i esperançadora.
Procés creatiu
La vaig escriure com una manera d'ordenar el que sentia. Buscava una sortida que no fos la ràbia ni el retret — volia que el dolor sortís transformat en alguna cosa que valgués la pena.
El que va sortir va ser això: desitjar-li camins de llum. Sense crítica, sense rancor — només gràcia per tot el que vam ser i un desig sincer que li vagi bé.
«Un llibre d'or tancat» és una de les imatges més boniques que he escrit. Tanca la cançó d'una manera que respecta el que vam ser sense mantenir-nos enganxats al passat.
Lletra
Recordo els teus ulls,
els somnis al palmell,
les nits plenes de riures,
promeses fins al cel.
Vam cuidar-nos com infants,
amb l'ànima a la pell,
i tot pintava etern,
un futur fet a duet.
Però el temps va dir prou,
sense crits, sense dol,
ens vam perdre amb amor,
sense entendre del tot.
Et desitjo camins de llum,
que la vida et faci bé,
i que allò que vam ser junts
sigui pau dins del teu cor.
Recordo els teus silencis,
tan plens de veritat,
mirades que parlaven,
sense haver de dir res.
No hi ha culpa ni retrets,
només gràcia i agraïment,
per cada instant viscut,
per la vida compartida.
Ja no queda res a dir,
només gràcies pel camí,
i un adéu que fa molt mal,
però amb llum fins al final.
Que et guiïn els dies clars,
que et bressin els nous instants,
i que en el record quedem
com un llibre d'or tancat.
Et desitjo camins de llum,
que la vida et faci bé,
i que allò que vam ser junts
sigui pau dins del teu cor.